Un bon costum... és un bon costum, i sí és tan bo com el pastís que va fer la Cristina de plàtan, maduixa i pasta fullada (amb U malpensats!) molt millor. Així que tan bon punt vam haver endrapat i omplert la panxa, vam pujar a la Ludoteca.
Hi va haver un grup, però, que no va deixar de veure menjar: és que quan la Paula es posa el barret de cuinera no hi ha qui la pari! Així ho va demostrar jugant al Mamma Mía, un joc que va fer-nos la boca aigua amb la seva varietat de pizzes, tot i que cal dir que si no feies els càlculs correctes ja podies donar voltes a la massa, que no aconseguiries pas enfornar la teva pizza i després corries risc de morir-te de gana. I potser per manca d’un xampinyó, un tros de pinya o pepperoni, la Lina i la Núria van adonar-se que la cosa no era tan senzilla i van empatitzar una mica més amb treballadors del Telepizza o Pizza Hut (botiga de shawarmes del carrer Xile, no ens tingueu en compte que fem propaganda a cadenes de menjar ràpid que no són la vostra, l’únic objectiu és purament entretenir i no pas cap altra activitat lucrativa o bé que pugui perjudicar el flux de clientela els divendres a la nit al vostre establiment). La Berta i el Ricard, com sempre, sense perdre el seu somriure que tant ens agrada a la resta, feien memòria dels ingredients sense gaire èxit.
Mentrestant, un nombrós grup jugava al Diamantes. Poseu-vos a la pell de miners al Far West, aventurers o exploradors amb un fuet propi d’Indiana Jones, endinsant-vos en una cova que et pot dur fàcilment del plaer (enduen-te quantitats enormes de diamants) a la desgràcia (caient en tots els paranys que es troben a la mina, que ja poden ser escorpins, gasos tòxics, pedres que cauen...). De qualsevol de les maneres, ni l’experiència de la Mariona, ni la joventut del Manel (acompanyat pel seu germà Javi), ni els representants del nostre excursionista Esplai (la Maria i l’Albert), ni el calculador Xavi... varen eclipsar una de les presentacions més agradables de la nit, estem parlant d’un nou company de camí lúdic... és a dir de l’”Àlex i Cristina” (i no estem parlant del mític grup musical), més ben dit de l’Àlex, que a la Cris ja la tenim coneguda, alguns des de fa... UFFFFF
Ara explicarem la història d’una parella que van declarar el seu amor entregant-se mútuament llegums i fruits. Bé, no hi ha massa cosa més a explicar, quan l’una passava fam (sí, tots pensàveu en la Cris, ho sabem) l’altre (l’Àlex) li regalava un gra de cacau i quan les collites havien estat dolentes per a l’Àlex, la Cris li feia un obsequi de dos o tres grans de cafè. Qui guanyava? Qui perdia? L’amor va triomfar realment. Tenim fotografies que demostren que entre la Quima i el Raimon els llaços de l’amor es van fer més forts (aquesta vegada sembla que no hi ha hagut sofà).
Alhora que es succeïen aquestes trepidants efusions de sentiments, el Javi E. i la Mariona es disputaven el primer lloc com a pagesets de la contrada de l’Ateneu. Cal dir que d’altres aprofitaven per fer una clapadeta i uns tercers es dedicaven a fer-li fotos amb el mòbil.
Però l’emocionant partida de mus que es duia a terme unes taules enllà, feia posar els pèls de punta (i encara sort que hi havía Juganíbals dels més esbojarradament reflexius). La Laura no va poder suportar tanta pressió i va haver d’abandonar la partida. No és gens fàcil entendre les mecàniques del joc i menys encara en una nit, però ella i l’Ana, van mirar de posar-li ben difícil al Pau i al Nacho per guanyar-les i van procurar vèncer a totes les rondes (que si una “envidiava”, que si l'altra feia un “orgasme”, i els altres corregint-les... “que es diu envidar”, “que no es fa un orgasme, es fa un órdago”... ja us ho podeu imaginar)
Finalment vàrem tenir temps de fer sortir a taula un altre dels nostres clàssics, el “Time’s Up”, i amb aquest joc, va aparèixer del no res en Pol, una altra nova adquisició que tots estem desitjant conèixer, ja que sembla que s’ho va passar molt bé! Però compte, que diuen que és de Cau, i aquests sempre van en grup… Hi podria haver un futur pique d’Esplai versus Cau? Estem a l’expectativa.
Fam de jugar... JUGANÍBALS




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada