divendres, 30 de novembre del 2012

1a trobada: "Lupus in Tabula"

Cliqueu aquí per veure les regles del joc
Tot i que la primera trobada ja ens queda molt lluny, intentarem fer-ne una ressenya decent per tal que ens quedi gravada a la memòria. Després de dies i dies de preparació i nervis, el divendres 30 de novembre vam aconseguir dur a terme la primera trobada de Juganíbals. Vam iniciar la nit amb un sopar de durum en companyia i, després d'aquest, va arribar el moment que tots esperàvem: l'estona de jugar. El primer (i únic) joc que proposàvem en la primera trobada era el "Lupus in Tabula", una versió més extensa del conegut joc dels Homes llops. Aquesta edició del joc permet un número més ampli de jugadors, alhora que introdueix nous personatges, més o menys peculiars, amb diferents tasques per amanir la partida.

Així doncs, vam pujar a la ludoteca per transformar-nos en caníbals del joc. Varem explicar les regles del joc i, després de repartir les targes, molts de nosaltres ja ens havíem posat en el paper de licantrops, hàmsters, mèdiums, gafes, humans i...i bé, una llarga llista de personatges més!

Si bé al principi estàvem tots una mica encarcarats, aviat es va començar a establir una dinàmica d’assassinats múltiples. Els homes llop anaven matant, els del poble s’esbatussaven entre ells i mataven els seus còmplices i companys i el hàmster reia sota el nas amb un aire de desinterès fingit. A mesura que quedava menys gent viva a la taula, es feien aliances entre personatges i complots de diferents estils. La Tati, que havia estat un enemic declarat del poble des de les beceroles de la partida, es salvava indefinidament, mentre que en Mamadu, amb tot l’enrenou que feia, no aixecava cap mena de sospita. La Paula, calladeta en un racó, tampoc era tan bona noia com semblava i, a les nits, és dedicava a matar a tots aquells que l’havien acusat durant el dia.

Per sort, les aliances van prevaldre i, al final, quan ja quedaven pocs participants, tots els homes llop van ser descoberts i aniquilats. Però, per sorpresa de tots, la partida continuava...Què passava? Potser tots els que quedaven no eren del poble? Doncs no, el Hàmster, sense haver aixecat cap mena de sospita, seguia viu! No va ser fins que van quedar tres participants que es va descobrir que el hàmster, que no tenia cap més funció que la de jugar per ell mateix, encara seguia viu. Per sort del poble, aquest va ser descobert i exterminat...això sí, va caler molt de raticida, perquè gairebé ens guanya a tots...!

Després d’aquesta primera partida, molts dels juganíbals van decidir marxar i els que ens vam quedar vam fer una altra partida (més ràpida) del mateix joc. Els detalls? Bé...era tard i fosc...i...hi havia llops, homes i dones...Espero que sabreu entendre que la memòria a vegades falla! Només puc recordar una aliança entre la família Placencia i la Laura que gairebé ens condemna a tots!

En fi, va ser una gran primera nit! Moltes gràcies a tots els que hi vau participar i als que vau fer possible que les trobades de Juganíbals fossin molt més que paraules!

Gràcies per jugar!
Fam de jugar... JUGANÍBALS