dijous, 21 de febrer del 2013

4a trobada: JUGANÍBALS "D'ESTAR PER CASA"


Ja tenim aquí la 4a Trobada; com sempre, intentarem que sigui especial.

El dia serà diferent (dissabte), l'hora no serà la de sempre (ho farem a mitja tarda)

Aquesta vegada els jocs els portareu vosaltres. De moment la gent ha proposat: 



"Sí, Señor Oscuro" és un divertidíssim joc de cartes en què els jugadors es posaran a la pell dels patètics i incompetents lacais del senyor del mal Rigor Mortis, a qui hauran d'explicar de forma satisfactòria, amb tot tipus d'esbojarrades excuses, per què han fracassat en la missió que els ha estat encomanada.

3 daus que poden convertir la teva vida en un infern. Just quan penses que has entès les regles del joc: ZAS! Ja ha canviat tot de nou. "Confusión" és un joc de daus que consisteix en llençar els 3 daus, observar ràpidament i no ser l'últim a decidir entre vermell, groc i blau. Però vermell és vermell, també si ho poses en lletres blaves? I per què en comptes de dir un color has d'aixecar els braços?

A "Time's Up!" el teu objectiu és senzill: hauràs de fer endevinar personatges famosos, reals o ficticis, als teus companys d'equip. Comença per descriure'ls sense anomenar-los. Després, fes que els endevinin amb només una paraula. I per acabar fes mímica. Però no perdis el temps, només tens 30 segons cada torn!

"Kuhhandel" és un joc de cartes de subhasta d'animals. Guanyaràs si inventes una nova manera d'enganyar.


Estem a l'espera que algú més s'animi a proposar algun joc que tingui per casa i li agradi compartir-lo amb tots nosaltres!!!

Gràcies per jugar.

Fam de jugar... JUGANÍBALS

divendres, 1 de febrer del 2013

3r assalt


Què hagués pensat qualsevol nen que hagués pujat a la ludoteca de l’ateneu i hagués vist als seus monitors i referents imitant a Tiger Woods, Labordeta o fins i tot a Belén Esteban? Això mentre d’altres cridaven:Taymes App! (Com podria ser el cas de l’english de l’Ana) o bé Times Up! (segons el correcte anglès canadenc de la Laura). Fos com fos allò semblava un autèntic girigall.
Però és que no estava pas prohibit que després de centre obert, joves, esplai, i altres activitats amb les que havíem anat acumulant tensió al llarg de la setmana, ens reuníssim per fer una partida (i potser més d’una) a jocs al·lucinants com la Resistencia (finalment no varem estrenar l’expansió “La trama se complica”, ens ho devem per un altre dia), el Carcassonne o el mateix Times Up! (aquesta vegada el de color groc, però ja tenim preparat el de color blau... que hi ha massa gent que té a casa el groc i s’estudia les cartes abans de venir).

Imagineu la cara de l’Eli intentant dissimular que era de l’equip dels bons, enganyant fins i tot al Ricard i conxorxant-se amb la Berta i el Javi. Entregats tots en poder descobrir qui ens l’estava jugant i volia boicotejar les missions a l’exterior de la nau, vam aconseguir fins i tot oblidar-nos de les riallades que feien els onze del Times Up! quan el Nacho definia a Albert Sánchez Dragó o l’Albert representava amb mímica a Manuela… Malasaña. La cosa és que els que sí realment estaven concentrats, eren els que jugaven al carcassonne, que a dia d’avui encara dubtem que el Martí expliqués bé el joc al Gabi, que amb tants lladres, pagesos i soldats, les ciutats semblaven seguir el model de corrupció capitalista actual, tot i que traslladat a l’edat mitjana. Però la nit realment va esdevenir densa i complicada quan s’estava explicant el Meuterer a l’Albert, al Javi i al Ricard on els amotinaments s’encadenaven l’un darrere l’altre rere els sables, els diamants, els barrils de rom, els pegats de pirata i els cants dels gurmets a alta mar. Mentrestant a la taula del costat es va encetar una partida de Dixit, mentre els waterparty (guiño, guiño, Ana) marxaven al·legant la tancada del metro a les dues, els incondicionals de veritat començaven una darrera partida de Times Up! (un dels triomfadors de la nit, i que ben segur ens donarà moltes hores de riallades)

Només un darrer avís per aquells que no “van poder venir”… ja hi ha llista negra. L’única exempta de tot càrrec de consciència és la nostra estimada Núria (que et vagi bé per les Amèriques, et trobem a faltar!).

Gràcies per jugar.

Fam de jugar... JUGANÍBALS