Què hagués pensat qualsevol nen que hagués pujat a la ludoteca de l’ateneu i hagués vist als seus monitors i referents imitant a Tiger Woods, Labordeta o fins i tot a Belén Esteban? Això mentre d’altres cridaven:Taymes App! (Com podria ser el cas de l’english de l’Ana) o bé Times Up! (segons el correcte anglès canadenc de la Laura). Fos com fos allò semblava un autèntic girigall.
Però és que no estava pas prohibit que després de centre obert, joves, esplai, i altres activitats amb les que havíem anat acumulant tensió al llarg de la setmana, ens reuníssim per fer una partida (i potser més d’una) a jocs al·lucinants com la Resistencia (finalment no varem estrenar l’expansió “La trama se complica”, ens ho devem per un altre dia), el Carcassonne o el mateix Times Up! (aquesta vegada el de color groc, però ja tenim preparat el de color blau... que hi ha massa gent que té a casa el groc i s’estudia les cartes abans de venir).

Imagineu la cara de l’Eli intentant dissimular que era de l’equip dels bons, enganyant fins i tot al Ricard i conxorxant-se amb la Berta i el Javi. Entregats tots en poder descobrir qui ens l’estava jugant i volia boicotejar les missions a l’exterior de la nau, vam aconseguir fins i tot oblidar-nos de les riallades que feien els onze del Times Up! quan el Nacho definia a Albert Sánchez Dragó o l’Albert representava amb mímica a Manuela… Malasaña. La cosa és que els que sí realment estaven concentrats, eren els que jugaven al carcassonne, que a dia d’avui encara dubtem que el Martí expliqués bé el joc al Gabi, que amb tants lladres, pagesos i soldats, les ciutats semblaven seguir el model de corrupció capitalista actual, tot i que traslladat a l’edat mitjana. Però la nit realment va esdevenir densa i complicada quan s’estava explicant el Meuterer a l’Albert, al Javi i al Ricard on els amotinaments s’encadenaven l’un darrere l’altre rere els sables, els diamants, els barrils de rom, els pegats de pirata i els cants dels gurmets a alta mar. Mentrestant a la taula del costat es va encetar una partida de Dixit, mentre els waterparty (guiño, guiño, Ana) marxaven al·legant la tancada del metro a les dues, els incondicionals de veritat començaven una darrera partida de Times Up! (un dels triomfadors de la nit, i que ben segur ens donarà moltes hores de riallades)
Només un darrer avís per aquells que no “van poder venir”… ja hi ha llista negra. L’única exempta de tot càrrec de consciència és la nostra estimada Núria (que et vagi bé per les Amèriques, et trobem a faltar!).
Gràcies per jugar.
Fam de jugar... JUGANÍBALS