diumenge, 23 de desembre del 2012


La segona...

Contents d'haver aconseguit arrencar, qüestionant-nos qui som, on anem, què volem... Ens decidim a fer una segona trobada abans que la gent es pensi que això dels Juganíbals és un rampell d'un dia...! Coses a millorar... Moltes!! El sopar, per començar que cadascú es busqui la vida i convenci alguna ànima caritativa perquè li prepari una carmanyola comestible... L'enrenou del primer dia encarregant durums "con picante, sin picante, poco picante..." Això sí, l'amo del negoci em fa un somriure d'orella a orella des d'aquell dia!

Un joc per jugar tots plegats? De tant en tant ho podem fer però potser convé que la gent pugui triar...

Com qui mira la carta del restaurant... Triant i remenant... Què et bé de gust? El menú: La Resistencia, Dixit Odissey, Risk. Les postres: Doubble i No Gracias. Amb més o menys fans les llistes de jugadors  han quedat força plenes. 

La nit de la veritat tothom va jugant, i la majoria acaben la partida i es canvien de lloc per tastar altres jocs... La taula del Risk? No busqueu forat perquè d'allà no es mou ningú! Cap a la 1 de la matinada s'aixequen destrossats. Això sí, en R.V amb  somriure triomfador! La llista de jugadors no la farem pública, que això dels jocs de guerra té molt mala reputació! Així sempre podreu dir que heu estat a la taula dels cooperatius i quedareu mooolt millor!!


Els del Dixit, busquen complicitats... Sempre hi ha a qui la carta de l'estàtua li recorda aquella amiga del poble.. I espera que algú més hagi "pillat" la semblança perquè el seu conill no es quedi l'últim del "pelotón". Pel·lícules, cançons, països... tothom ha anat buscant la inspiració per on podia! Per cert! els marcadors verds i vermells que han afegit en aquesta edició els han robat del Master Mind? Qui ho ha dissenyat això?Si els poses al costa dels conillets de fusta el conjunt no hi ha per on agafar-lo!


Els de la taula de la Resistencia s'observen, no saben en qui poden confiar... Alguns dissimulen i fan de dolents a les mil meravelles, altres veuen la carta de la personeta vermella i els apareix un rètol lluminós a la cara que posa: Sóc dolent, sóc dolent! Però hi ha gent que per molt dolenta que sigui sempre penses que te la pots emportar a la missió amb tu, que no te la fotran... La Berta, la Núria, en Ricard, l'Eli... Qui s'ho pot imaginar que t'acabaran traint?!


Després de tanta concentració, arriba el moment de les galetes, la xocolata...I comencen a venir de gust alguns jocs més lleugerets. El Doubble es converteix en descobriment de la nit i comença a tenir fans... presidentes del Club de fans? La Paula i la Tati, per exemple... I quin mareig! Les cartes vénen i van i t'estresses posant-les d'un cantó cap a l'altre... I mires els dibuixos a la recerca de l'objecte desitjat però el curiós del cas és que no el veus! I aleshores va el ràpid del costat i t'aixafa la teva carta amb una altra... Ell sí que l'ha trobat!

El No Gracias diuen els documentalistes Juganíbals que s'ha jugat aquesta nit... Jo ni l'he vist! Qui hi havia en aquesta taula? Algun trànsfuga del Risk que s'ha escapat abans que el pelessin? Algú que esperava que el seu sopar arribés? Sigui com sigui, segur que hi deu haver hagut algú que ha pogut anar passant la carta però que s'ha deixat temptar i se l'ha emportat plena de calés encara que el numeret en qüestió li anés fatal...

Finalment, cap a quarts de dues la gran majoria de la gent ha abandonat la ludoteca... El metro que s'escapa, demà treballo, estic cansat... Els arguments són variats! Marxem doncs? Què va! El sector dels menors i universitaris Juganíbals té corda per estona... El proper dia us deixem la clau i aneu fent, que ja tenim una edat!!

Ens veiem a la propera amb un menú ple de sorpreses!

Gràcies per jugar

Fam de jugar... JUGANÍBALS






divendres, 30 de novembre del 2012

1a trobada: "Lupus in Tabula"

Cliqueu aquí per veure les regles del joc
Tot i que la primera trobada ja ens queda molt lluny, intentarem fer-ne una ressenya decent per tal que ens quedi gravada a la memòria. Després de dies i dies de preparació i nervis, el divendres 30 de novembre vam aconseguir dur a terme la primera trobada de Juganíbals. Vam iniciar la nit amb un sopar de durum en companyia i, després d'aquest, va arribar el moment que tots esperàvem: l'estona de jugar. El primer (i únic) joc que proposàvem en la primera trobada era el "Lupus in Tabula", una versió més extensa del conegut joc dels Homes llops. Aquesta edició del joc permet un número més ampli de jugadors, alhora que introdueix nous personatges, més o menys peculiars, amb diferents tasques per amanir la partida.

Així doncs, vam pujar a la ludoteca per transformar-nos en caníbals del joc. Varem explicar les regles del joc i, després de repartir les targes, molts de nosaltres ja ens havíem posat en el paper de licantrops, hàmsters, mèdiums, gafes, humans i...i bé, una llarga llista de personatges més!

Si bé al principi estàvem tots una mica encarcarats, aviat es va començar a establir una dinàmica d’assassinats múltiples. Els homes llop anaven matant, els del poble s’esbatussaven entre ells i mataven els seus còmplices i companys i el hàmster reia sota el nas amb un aire de desinterès fingit. A mesura que quedava menys gent viva a la taula, es feien aliances entre personatges i complots de diferents estils. La Tati, que havia estat un enemic declarat del poble des de les beceroles de la partida, es salvava indefinidament, mentre que en Mamadu, amb tot l’enrenou que feia, no aixecava cap mena de sospita. La Paula, calladeta en un racó, tampoc era tan bona noia com semblava i, a les nits, és dedicava a matar a tots aquells que l’havien acusat durant el dia.

Per sort, les aliances van prevaldre i, al final, quan ja quedaven pocs participants, tots els homes llop van ser descoberts i aniquilats. Però, per sorpresa de tots, la partida continuava...Què passava? Potser tots els que quedaven no eren del poble? Doncs no, el Hàmster, sense haver aixecat cap mena de sospita, seguia viu! No va ser fins que van quedar tres participants que es va descobrir que el hàmster, que no tenia cap més funció que la de jugar per ell mateix, encara seguia viu. Per sort del poble, aquest va ser descobert i exterminat...això sí, va caler molt de raticida, perquè gairebé ens guanya a tots...!

Després d’aquesta primera partida, molts dels juganíbals van decidir marxar i els que ens vam quedar vam fer una altra partida (més ràpida) del mateix joc. Els detalls? Bé...era tard i fosc...i...hi havia llops, homes i dones...Espero que sabreu entendre que la memòria a vegades falla! Només puc recordar una aliança entre la família Placencia i la Laura que gairebé ens condemna a tots!

En fi, va ser una gran primera nit! Moltes gràcies a tots els que hi vau participar i als que vau fer possible que les trobades de Juganíbals fossin molt més que paraules!

Gràcies per jugar!
Fam de jugar... JUGANÍBALS