Ja tenim aquí el
nou "face to face"
Aquesta vegada
tenim dos amics de tota la vida, una aferrissada lluita per veure qui pot fer
pagar tot el mal enquistat que hi ha acumulat durant tants anys
El Javi defensarà
el joc “Guar fantasy”, mentre el Ricard farà el mateix amb el “Takenoko”
Us deixem ja amb
el qüestionari
Dades tècniques: GUAR FANTASY
Autor: Ignacio Sánchez & Jorge M. Piñán
Any de publicació: 2010
Preu aproximat: 19€
Nombre de jugadors: 2 - 8
Edat mínima recomanada: 8
Dependència de l'idioma: Cap
Autor: Ignacio Sánchez & Jorge M. Piñán
Any de publicació: 2010
Preu aproximat: 19€
Nombre de jugadors: 2 - 8
Edat mínima recomanada: 8
Dependència de l'idioma: Cap
Dades tècniques: TAKENOKO
Autor: Antoine Bauza
Any de publicació: 2011
Autor: Antoine Bauza
Any de publicació: 2011
Preu aproximat: 35 €
Nombre de jugadors: 2 - 4
Edat mínima recomanada: 8
Dependència de l'idioma: Cap
Juganíbals: Feu una breu
introducció sobre el joc:
Javi: El joc consisteix
en conquistar la "Tierra Mesa", aquest territori està poblat per
Nans, Orcos, Bàrbars, Elfs i Humans. Creant un exèrcit has d'aconseguir
derrotar als teus oponents. El joc és fàcil d'entendre i dinàmic. Has d'aconseguir ser el "Señor de la Tierra Mesa" i això ho fa el
primer que tingui una de les opcions següents:
- Tingui 5 cartes
del mateix valor.
- Tingui 5 cartes
consecutives de la mateixa raça (escala)
- Tingui l'escala Invencible que són 5 cartes consecutives en què cada valor sigui d'una
raça diferent.
Sigues el mes
ràpid en construir el teu exèrcit i aconsegueix ser el "Señor de la Tierra
Mesa"!
Ricard: L’Emperador xinès vol la pau amb el Japó i per aquest motiu regala un ós
panda (Ailuropoda melanoleuca) a l’Emperador japonès,
el qual -innocent d’ell- el fa viure al seu jardí de bambú (fílum Bambuseae).
El jardiner de l’Emperador, es torna boig quan el panda comença a cruspir-se el
bambú del jardí. Els jugadors hauran de fer punts mentre miren i intervenen en
aquest esperpèntic escenari, en el qual regaran, conrearan, mouran el panda,
col·locaran millores a les parcel·les... No hauran de perdre de vista tampoc el
dau de clima que potser els ajudarà –o perjudicarà-.
Juganíbals: Quantes partides
seguides faries?
Javi: Seguides unes 4 o
5 partides, ja que és un joc curt i, per tant, les partides són ràpides. Tot i
això moltes partides seguides acaba cansant una mica.
Ricard: Tantes com calguin per guanyar almenys un cop... o totes les vegades.
Juganíbals: Amb quina
freqüència jugues a aquest joc?
Javi: És un joc que es
pot jugar amb freqüència sense cansar-te, però sense excessives partides
seguides.
Ricard: Depèn, últimament sempre que ve algú a jugar a casa el traiem.
(Últimament em refereixo des de Reis que el tenim)
Juganíbals: Amb quina música seria
adequat jugar-hi?
Ricard: Amb música que utilitzi l’escala
pentatònica, la música oriental és ideal. Em ve al cap una que fa: “mengen amb
palets, no fan servir coberts, ai que mono és el quimono, un vestit que és
japonès”.
De fet, però, escoltaria qualsevol música que em
motivés a guanyar, intimidés l’enemic i el posés nerviós (“Eye of the tiger” o “Cosas
que joden”).
Juganíbals: Què ens podeu dir
dels components del joc?
Ricard: Hi ha parcel·les hexagonals de tres colors diferents (al meu parer
potser massa grans), canals d’aigua, un dau de clima, un panda, un jardiner amb
un rasclet (imprescindible el rasclet per al desenvolupament del joc! ja ja ja,
NO: és només decoratiu), cartes per a puntuar, unes peces de fusta amb
dibuixets cutres que ningú utilitza per res, bambús molt guais que s’apilen (em
va venir a la caixa un dels roses tarat, si em voteu us l’ensenyaré).
Juganíbals: En grup (com de
gran) o en parella?
Ricard: En grup és més emocionant, la veritat; perquè per jugar en parella
millor fer un "Carcassonne".
Juganíbals: Fàcil o difícil
d'aprendre? I de jugar?
Javi: És un joc súper senzill
d'aprendre i jugar, l'explicació no dura més de 5 min. i la dinàmica del joc és
molt ràpida.
Ricard: És senzill: aprendre’l comporta el mateix que qualsevol altre joc de dificultat mitjana-baixa com és el cas d’aquest.
Juganíbals: A quin tipus de
jugadors pot agradar?
Ricard: És un joc familiar que pot agrupar diferents tipus de jugadors. Jo he
jugat amb els pares, m’han guanyat tots dos (convé fer-los la pilota de tant en
tant) i ens ho hem passat d’allò més bé.
Juganíbals: Quina és la
durada d'una partida?
Javi: Una partida pot
durar com a molt uns 20 min.
Ricard: Sempre depèn de la dosi d’"anàlisi paràlisi" dels jugadors (com jo)
però calculo que entre 30’ i 45’. Potser la primera partida comporta una mica
més, però t’asseguro que et deixa amb ganes de més!
Juganíbals: Coneixeu alguna
expansió del vostre joc? La compraríeu?
Javi: No hi ha expansió
d'aquest joc.
Ricard: Actualment no n'hi ha cap a la venda, però investigant una mica per
internet, he trobat alguna expansió d’un fan titulada: "Takenoko
Tiger: Disturbing the Peace" que sembla que introdueix un tigre al jardí.
Per altra banda, l’autor ha twitejat aquest febrer una foto d’una possible
expansió que afegeix un panda nadó. Pel meu gust, el joc, que ja té un aire
rosa i infantil, sembla excessivament orientat a ser familiar, quan la mecànica
agrada a qualsevol tipus de públic.
Juganíbals: Hi ha interacció
entre els jugadors?
Ricard: I tant! Fàcilment pots putejar per aquí, marranejar per allà, intuir els
objectius de la resta... D’un torn a un altre, l’estratègia que planejaves de
ben segur l’hauràs de canviar!
Juganíbals: On recomanaríeu
jugar-hi? És un joc que es pugui transportar amb facilitat?
Javi: Es un joc recomanable
per jugar a tot arreu ja que al ser una caixa petita amb només una pila de
cartes és molt fàcil de transportar.
Ricard: A qualsevol taula! Tot i que a casa ens decantem per fer-ho a la taula
baixeta del cafè asseguts amb coixins al terra. És cert que necessites espai
perquè les parcel·les són bastant grans, però l’ambient japonès ajuda molt a
concentrar-se en el joc. No és fàcilment transportable perquè les dimensions de
la caixa no són pas negligibles.
Juganíbals: Quan és el moment
adequat per jugar-hi?
Ricard: Un moment en el què no hi hagi cap Hernando a prop. Senzillament per
allò de què quan comences a jugar al Takenoko, la partida esdevé un joc
semi-cooperatiu contra tu i les normes, que es comencen a barrejar amb les del
Catán o del Parxís i llavors ja no saps si jugues al Uno o al 7 Wonders.
Llavors, el moment més adequat és quan no hi ha “Hernandos” a la costa.
Juganíbals: Què no t'agrada
del joc?
Ricard: Els bambús no són gens pràctics de col·locar i apilar. Quan intentes
treure’n un, és molt freqüent que tiris tres adjacents, que es barregin i
passis després una bona estona suant per recordar com collons anaven encaixats.
Juganíbals: Per finalitzar,
us deixem que feu una defensa personal: per què creieu que la gent ha
d'escollir el vostre joc?
Ricard: Si vols provar un joc d’estètica agradable, planer de jugar, emocionant,
divertit i estratègic, original i engrescador... És el teu joc!
Juganíbals: Amb quants
ninotets el valoraries (entre 0 i 10)?
Ricard: Vull
que jugueu, per tant, amb un 10! Però potser s’ajusta més a la realitat un 7,5.
Recordem que si
algú vol fer més preguntes, ells les respondran amb amabilitat, i si ens
agraden, quedaran automàticament afegides al qüestionari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada