Ja hem passat el primer “Juganíbals d’estar per casa”, és a dir, la primera trobada on la gent porta jocs de casa seva per ensenyar als altres a jugar. I hem superat la prova amb nota. Al menú del dia van aparèixer plats com el Kuhhandel, Els colonos de Catán, el Time’s up... i d’altres que no van sortir a taula i que queden preparats per a la propera trobada d’estar per casa. Que no se’ns oblidi agrair a la gent que va aportar els seus jocs perquè en gaudíssim la resta i ens referim a l’Estel, el Raimon i la Quima, la Tati i el Gabi, l’Ana i la Laura (sense vosaltres i el vostre ajut no hauria estat el mateix).
Només per aquest fet aquesta trobada ja no seria com les altres. Però si volem més motius per catalogar aquest Juganíbals d’inusual, aquí en teniu una colla! Era dissabte, de dia, estàvem digerint un plat de paella i maduixes amb nata, jugava el Barça i la diferència d’edat entre el més petit i el més gran superava amb escreix els 40!
L’Ana va demostrar que és una experta en l’art de la maquinació, i és que va haver de fer mans i mànigues per poder acabar arrasant a un joc al qual s’acabava d’iniciar. Us assegurem que ni l’Eli, que no semblava aclarir-se amb els bitllets de 0 euros alemanys (sí, sí, 0€ ALEMANYS, que fins i tot als jocs arriba l’urpa de la Merkel...), ni la Tati, que posava nerviós el Luca només per treure’s a les rates de sobre, ni el Miquel Muñoz que acomulava bitllets de 500, ni cap dels altres... van poder plantar cara a l’Ana, que finalment va acabar guanyant la partida FENT EL PORC, que diguem FENT DELS PORCS i les vaques el seu camí a la victòria. De fet, tenim una magnífica foto que il·lustra la seva victòria:
I és que el Kuhhandel ens va portar realment de bòlit. Tenim informacions privilegiades que hi ha almenys dues persones de la partida, que en arribar a casa seva van proposar als seus respectius marits que si “els hi feien un Kuhhandel??”. Això ja comença a semblar una trobada especial: “juganibalx”1
Alhora que alguns fèiem el ridícul pagant 560 € per una maleïda “oca”, a la taula del costat es desenvolupava una partida del que ja és un clàssic de les nostres trobades, parlem del Time’s up ( i aquest cop sembla ser que SÍ que es van respectar les normes establertes) on la Laura, el Raimon i la resta van acabar demostrant les seves arts amb el mim. Però potser el més sorprenent va ser l’aparició fugaç (mai millor dit) de la Berta i l’Estel (una d’elles fins i tot va deixar de banda els estudis), també el Javi i el Miquel que van arribar per fer-nos gaudir de la seva companyia encara que fos per poc temps .
Dos paràgrafs amunt parlàvem de vida en parella i jocs (que ja veieu que són un bon mètode per millorar la vida conjugal) i no volem perdre l’ocasió de demanar que algú ens informi d’on va dormir el Raimon el dissabte, que corre el rumor que el sofà de casa seva va tenir companyia tota la nit. I és que potser va trencar un dels vots sagrats del matrimoni en el moment que va suggerir a la Quima com a possible candidata per a ser linxada, en plena partida de “Los hombres lobo de Castronegro”. I que consti que no és l’única relació en perill, que tenim els nostres estimats Marc i Paula... bé, que hi ha traïcions de tot tipus. Fixeu-vos també en aquest petit detall: Mentre es jugava als llops, la Tati no va aparèixer, va esperar que acabés la partida per no tornar a tenir (hem arribat a la conclusió) problemes amb el Gabi. I el mateix es podria dir de l’Eva, que no va convidar al Mamadu després de la darrera vegada que van jugar.
Però és que aquestes petites incidències poden aparèixer allà on menys t’ho esperes, fins i tot en relacions laborals com la de les monitores de joves (Laura, Eva i Mariona) que varen estar gairebé tota la nit “conxorxades” (conxoquè?) i van patir tensos moments de dubtes, perquè per tal de guanyar, un llop amaga els seus ullals amb tots els estrategemes possibles!
I ja que parlem dels “Hombres lobo de Castronegro”, hauríem d’aconseguir que la Melina no insisteixi tant amb aquests tipus de jocs, que cada cop que ve, acabem jugant als llops fins que marxa. Així com també hauríem de fer quelcom amb el Pau que, sent tan bona gent i tenint cara de no haver trencat cap plat, ens acaba enganyant i es cruspeix mig poble sense que ningú se n’adoni (a veure si escarmentem, que cada vegada que és dolent, les passem magres i amb l’ai al cor).
Alhora que algú feia de “guitar hero” per imitar al BOSS, i d’altres cridaven “310 euros!!” per desfer-se d’una rata, els nous colonitzadors es debatien per veure qui es coronova com a millor negociador (que no és fàcil aconseguir or a canvi d'una mica de palla). En aquesta partida veritablement es veia sortir fum del cap dels participants, esperem que el Curro no hagi perdut massa cabells dissenyant un pla per guanyar, que el Gabi hagi après a jugar i li hagi agradat i que el Miquel pugui ensenyar a ca’ls Hernando com s’hi juga realment (que no s’inventin tant les normes!).
I finalment, volem acabar parlant del nostre jovent: hi ha previst algun acte de Juganíbals de caire infantil, però, ara per ara, la nostra canalla no té por de res, i s’atreveix a presentar-se a les trobades d’adults sense cap mena de respecte ni de miraments, plantant cara als més experts. Podem estar tranquils, tenim els Juganíbals de les properes dècades assegurats... Miquel H., Miquel M., Manel... sou el nostre futur. Per cert, Curro, has de reconèixer que el teu hereu et va fer una repassada (i encara sort que no el vas patir al kuhhandel).
Gràcies per jugar.
Fam de jugar... JUGANÍBALS





Quina enveja que em faaaa! a la propera estic allà la primeraa!
ResponEliminaEm van arribar informacions durant la partida dels lobos via whatsapp, crec que es important que segueixi aquest seguiment en directe de la trobada per als que algun dia faltem.
Pel que fa a les relacions conjugals no he llegit res sobre el president i la primera dama, tot correcte entre els juganíbals majors?
Fam de jugar ara i sempre.
P.D: Com es nota que la qualitat d'imatge ha baixat, a la següent trobada tornaré a complir amb les meves obligacions.
Quan es la pròxima???
ResponElimina