| Cliqueu aquí per veure les regles del joc |
Així doncs, vam pujar a la ludoteca per transformar-nos en caníbals
del joc. Varem explicar les regles del joc i, després de repartir les targes, molts de
nosaltres ja ens havíem posat en el paper de licantrops, hàmsters, mèdiums,
gafes, humans i...i bé, una llarga llista de personatges més!
Si bé al principi estàvem tots una mica encarcarats, aviat es va començar a
establir una dinàmica d’assassinats múltiples. Els homes llop anaven matant,
els del poble s’esbatussaven entre ells i mataven els seus còmplices i companys
i el hàmster reia sota el nas amb un aire de desinterès fingit. A mesura que
quedava menys gent viva a la taula, es feien aliances entre personatges i
complots de diferents estils. La
Tati, que havia estat un enemic declarat del poble des de les
beceroles de la partida, es salvava indefinidament, mentre que en Mamadu, amb
tot l’enrenou que feia, no aixecava cap mena de sospita. La Paula, calladeta en un racó,
tampoc era tan bona noia com semblava i, a les nits, és dedicava a matar a tots
aquells que l’havien acusat durant el dia.
Per sort, les aliances van prevaldre i, al final, quan ja quedaven pocs
participants, tots els homes llop van ser descoberts i aniquilats. Però, per
sorpresa de tots, la partida continuava...Què passava? Potser tots els que
quedaven no eren del poble? Doncs no, el Hàmster, sense haver aixecat cap mena
de sospita, seguia viu! No va ser fins que van quedar tres participants que es
va descobrir que el hàmster, que no tenia cap més funció que la de jugar per
ell mateix, encara seguia viu. Per sort del poble, aquest va ser descobert i
exterminat...això sí, va caler molt de raticida, perquè gairebé ens guanya a
tots...!
Després d’aquesta primera partida, molts dels juganíbals van decidir marxar
i els que ens vam quedar vam fer una altra partida (més ràpida) del mateix joc.
Els detalls? Bé...era tard i fosc...i...hi havia llops, homes i dones...Espero
que sabreu entendre que la memòria a vegades falla! Només puc recordar una
aliança entre la família Placencia i la Laura que gairebé ens condemna a tots!
En fi, va ser una gran primera nit! Moltes gràcies a tots els que hi vau
participar i als que vau fer possible que les trobades de Juganíbals fossin
molt més que paraules!
Gràcies per jugar!
Fam de jugar... JUGANÍBALS
Cal dir que hi ha qui va fer la partida de Lupus in Tabula per Whatsapp…
ResponElimina